Aquest
cim molt emblemàtic dels països catalans, lloat per mossèn Cinto Verdaguer,
forma part dels Pirineus axials i està compost majoritàriament per llicorelles
i granits del paleozoic, molt motllurats per l’erosió duta a terme per les
glaciacions del quaternari, que han deixat una bona empremta fins alçades de
1.600 metres. És el darrer cim de més de 2.500 metres abans de que la serralada
Pirinenca decaigui damunt del mar. S’hi troba a uns 70 quilòmetres de
distància.
La muntanya amb unes aigües que davallen cap als rius Tet i Tec mitjançant diverses rieres com les de Rojà, Taurinyà, Llentillà o Comalada, presenta una vegetació molt variada i amb forts contrastos. Això és degut a la seva important alçada contrastada amb la proximitat amb la Mediterrània, de manera que fins als 600 metres hi trobem alzinar, fins als 1000, rouredes, a partir d’aquí i fins els 1600, fagedes i més amunt avetar i pi negre. A partir dels 2300 només hi ha pastures.
És bo saber que l’excursió per aquesta ruta, una carena de la banda nord anomenada dels Cortalets, és la més fàcil i senzilla, a diferencia d’altres accessos, sobre tot de la cara sud, on l’accés està definit per una aresta i parets verticals. A la cara nord i a l’esquerra de l’aresta dels Cortalets, hi ha un cercle glacial força estret i enfonsat, amb parets verticals de més de 300 metres de desnivell que resguarden restes d’una antiga gelera.
