dijous, 29 de setembre de 2016

Tibherine 3.887 m.


Toubkal 4.167 m.

El monte Tubqal, o Toubkal en transcripción francesa (en árabe, جبل توبقال yabal Tūbqāl; en tamazigt, tizi n'Tubqal), es el pico más alto de Marruecos y de toda África del Norte. Está situado en el Atlas, dentro del Parque Nacional del Toubkal y alcanza los 4.167 msnm.
Es uno de los pocos picos del país en el que se puede encontrar nieve, que cubre su cima la mayor parte del año.
Cada año, cientos de expediciones intentar subir esta montaña, que está situada a algo más de 60 km de Marrakech, y que es una de las principales atracciones turísticas de la zona.

dilluns, 8 d’agost de 2016

Mont Perdut 3.355 m.

El mont Perdut (en aragonès, mont Perdito) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. El seu pic de més alçària és el mont Perdut, amb 3.355 m.
El massís de mont Perdut, conegut per Les Tres Sorores (en aragonès, As Tres Serols), el componen els pics de: mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Anyiscle (3.263 m) anomenat també aquest últim Soum de Ramond. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 m.
El massís del mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i mont Perdut, constituït al seu torn per 4 valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al sud-oest, Anyiscle al sud, Escuaín al sud-est i Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus occidentals, i en destaca la vall i circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que, a la capçalera, té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 m de caiguda vertical.
A la cara nord del mont Perdut, es troba una de les poques glaceres que hi continua havent als Pirineus, encara que en retrocés lent, però continu. Es tracta d'una llengua amb molt de pendent, amb un front d'uns 750 m i que va des dels 2.700 als 3.250 m d'altitud.

diumenge, 17 de juliol de 2016

Besiberri Sud 3.023 m.

El Besiberri Sud és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[4]
El pic, de 3.023[1] metres, es troba en la cresta del Massís del Besiberri, que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes, i limita al sud-oest amb la Vall de Llubriqueto. Situat al sud del Besiberri del Mig i al nord del Comaloforno, té el Coll d'Abellers a l'oest.

dissabte, 25 de juny de 2016

Taillón 3.147 m.

El Taillón és una muntanya de 3.147 metres que es troba entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).
La primera ascensió la va realitzar Vicente de Heredia l'any 1792, quan estava treballant per a determinar la frontera franco-espanyola

dimarts, 11 d’agost de 2015

Pic d'Aneto 3.384 m.

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim s'hi va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents (vegeu: Glacera d'Aneto). La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
La glacera, que cobria 79.6 hectàrees el 2005, està disminuint ràpidament a causa de la pujada de les temperatures a l'estiu i de la disminució de les precipitacions hivernals durant tot el segle XX. El 1981 cobria 106.7 hectàrees, i al segle XIX més de 200. (Boletín Glaciológico Aragonés, 2004).

Tuc de Ratera 2.861 m.

El Tuc de Ratera és una muntanya de 2.861 metres que es troba entre els municipis d'Espot al Pallars Sobirà i Naut Aran a la Vall d'Aran.

diumenge, 10 d’agost de 2014

Pica d'Estats 3.143 m. - La Porta del Cel



La Pica d'Estats (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és el cim més alt de Catalunya. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, i és el punt culminant del Massís del Montcalm; està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre.

El pic central, el més alt (3.143,5 m), el pic occidental o Pic Verdaguer (3.129,4 m) i el pic oriental o Punta de Gabarró (3.114,6 m), que es té un vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord, nord-oest a sud-est.

dilluns, 21 de juliol de 2014

Monteixo 2.905 m.


El Monteixo és una muntanya de 2.905 m d'altitud situat als Pirineus occidentals, a la Vallferrera (Pallars Sobirà). Juntament amb el pic de Norís de 2.820 m i lo Sentinella de 2.562 m, forma part d'una cadena de muntanyes que envolta el llac d'Aixeus, llac d'origen glacial situat a 2.400m d'altitud.
Just al seu peu hi ha el petit poble d'Àreu, que amb una altitud de 1.245 m és capçalera de la vall, i dóna accés a través d'una pista forestal a muntanyes com la Pica d'Estats, Baborte, Sotllo i el Comapedrosa.

Des d'Àreu es travessa el punt que creua el riu Noguera de Vallferrera al mateix pàrquing del poble. A partir d'aquí s'inicia una ascensió directa i vertical camp a través fins a arribar a un petit bosquet situat en un pla a 2.100 m. d'altitud, per continuar per la carena amb un fort pendent i per terreny rocós fins al cim.
Aquest és el recorregut més dur i exigent, degut al fort desnivell. És la ruta utilitzada en la cursa d'alta muntanya "La cuita al sol".

dimecres, 9 de juliol de 2014

Montardo 2.833 m.


El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus Centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. Té una alçada de 2.833,2 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto.
Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del riu de Valarties és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.
Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la Vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties) amb tots els serveis, que hi faciliten l'estada.
A l'hivern és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord.
Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla de Beret o des del poble d'Arties, al municipi de Naut Aran.

dissabte, 28 de desembre de 2013

Roques d'En Benet -Terra Alta- 1.017 m.


Les Roques de Benet són un conjunt monolític de roca conglomerada calcària visible des de tota la part nord del massís del Port. Atrets per les seves parets verticals hi van escaladors d’arreu del món, aquí però, en descric la via normal, una curta, agraïda, i senzilla caminada de poc més d’una hora. Passejarem pel reialme de les cabres salvatges i dels voltors però, amb sort, també podrem albirar algun aufrany o  alguna àliga daurada.

El topònim Benet és una derivació del nom original “Bene”, que ve de quan els musulmans utilitzaven aquesta fortalesa natural com a castell des d’on controlaven el pas de la zona. El topònim de Cap de Gos prové de les formes que adopta des de la llunyania, des d’Horta i el voltants ho sembla ben bé.