Cims
dissabte, 1 d’abril del 2023
dissabte, 28 de gener del 2023
dissabte, 21 de gener del 2023
dijous, 29 de setembre del 2016
Toubkal 4.167 m.
El monte Tubqal, o Toubkal en transcripción francesa (en árabe, جبل توبقال yabal Tūbqāl; en tamazigt, tizi n'Tubqal), es el pico más alto de Marruecos y de toda África del Norte. Está situado en el Atlas, dentro del Parque Nacional del Toubkal y alcanza los 4.167 msnm.
Es uno de los pocos picos del país en el que se puede encontrar nieve, que cubre su cima la mayor parte del año.
Cada año, cientos de expediciones intentar subir esta montaña, que está situada a algo más de 60 km de Marrakech, y que es una de las principales atracciones turísticas de la zona.
Es uno de los pocos picos del país en el que se puede encontrar nieve, que cubre su cima la mayor parte del año.
Cada año, cientos de expediciones intentar subir esta montaña, que está situada a algo más de 60 km de Marrakech, y que es una de las principales atracciones turísticas de la zona.
dilluns, 8 d’agost del 2016
Mont Perdut 3.355 m.
El mont Perdut (en aragonès, mont Perdito) és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. El seu pic de més alçària és el mont Perdut, amb 3.355 m.
El massís de mont Perdut, conegut per Les Tres Sorores (en aragonès, As Tres Serols), el componen els pics de: mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Anyiscle (3.263 m) anomenat també aquest últim Soum de Ramond. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 m.
El massís del mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i mont Perdut, constituït al seu torn per 4 valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al sud-oest, Anyiscle al sud, Escuaín al sud-est i Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus occidentals, i en destaca la vall i circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que, a la capçalera, té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 m de caiguda vertical.
A la cara nord del mont Perdut, es troba una de les poques glaceres que hi continua havent als Pirineus, encara que en retrocés lent, però continu. Es tracta d'una llengua amb molt de pendent, amb un front d'uns 750 m i que va des dels 2.700 als 3.250 m d'altitud.
El massís de mont Perdut, conegut per Les Tres Sorores (en aragonès, As Tres Serols), el componen els pics de: mont Perdut (3.355 m), Cilindre (3.328 m), i Anyiscle (3.263 m) anomenat també aquest últim Soum de Ramond. En aquest sector es troben 22 cims de més de 3.000 m.
El massís del mont Perdut forma part del Parc nacional d'Ordesa i mont Perdut, constituït al seu torn per 4 valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al sud-oest, Anyiscle al sud, Escuaín al sud-est i Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc Nacional dels Pirineus occidentals, i en destaca la vall i circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que, a la capçalera, té la cascada més alta d'Europa, amb més de 400 m de caiguda vertical.
A la cara nord del mont Perdut, es troba una de les poques glaceres que hi continua havent als Pirineus, encara que en retrocés lent, però continu. Es tracta d'una llengua amb molt de pendent, amb un front d'uns 750 m i que va des dels 2.700 als 3.250 m d'altitud.
diumenge, 17 de juliol del 2016
Besiberri Sud 3.023 m.
El Besiberri Sud és una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica.
«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[4]
El pic, de 3.023[1] metres, es troba en la cresta del Massís del Besiberri, que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes, i limita al sud-oest amb la Vall de Llubriqueto. Situat al sud del Besiberri del Mig i al nord del Comaloforno, té el Coll d'Abellers a l'oest.
«El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país».[4]
El pic, de 3.023[1] metres, es troba en la cresta del Massís del Besiberri, que separa l'occidental Vall de Besiberri i l'oriental Capçalera de Caldes, i limita al sud-oest amb la Vall de Llubriqueto. Situat al sud del Besiberri del Mig i al nord del Comaloforno, té el Coll d'Abellers a l'oest.
dissabte, 2 de juliol del 2016
dissabte, 25 de juny del 2016
Taillón 3.147 m.
El Taillón és una muntanya de 3.147 metres que es troba entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).
La primera ascensió la va realitzar Vicente de Heredia l'any 1792, quan estava treballant per a determinar la frontera franco-espanyola
La primera ascensió la va realitzar Vicente de Heredia l'any 1792, quan estava treballant per a determinar la frontera franco-espanyola
dimarts, 11 d’agost del 2015
Pic d'Aneto 3.384 m.
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.403,5 metres. Al seu cim s'hi va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents (vegeu: Glacera d'Aneto). La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
La glacera, que cobria 79.6 hectàrees el 2005, està disminuint ràpidament a causa de la pujada de les temperatures a l'estiu i de la disminució de les precipitacions hivernals durant tot el segle XX. El 1981 cobria 106.7 hectàrees, i al segle XIX més de 200. (Boletín Glaciológico Aragonés, 2004).
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents (vegeu: Glacera d'Aneto). La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
La glacera, que cobria 79.6 hectàrees el 2005, està disminuint ràpidament a causa de la pujada de les temperatures a l'estiu i de la disminució de les precipitacions hivernals durant tot el segle XX. El 1981 cobria 106.7 hectàrees, i al segle XIX més de 200. (Boletín Glaciológico Aragonés, 2004).
Tuc de Ratera 2.861 m.
diumenge, 10 d’agost del 2014
Pica d'Estats 3.143 m. - La Porta del Cel
La Pica d'Estats (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és el cim més alt de Catalunya. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, i és el punt culminant del Massís del Montcalm; està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre.
El pic central, el més alt (3.143,5 m), el pic occidental o Pic Verdaguer (3.129,4 m) i el pic oriental o Punta de Gabarró (3.114,6 m), que es té un vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord, nord-oest a sud-est.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)